R.J. Palacio a Barcelona

En motiu de la celebració de Sant Jordi, l’editorial La Campana en col·laboració amb Nube de Tinta, va preparar una trobada de la comunitat educativa amb R.J. Palacio, autora de Wonder.

Sabent que durant el curs 2013/14 l'INS s'Agulla va participar en el XIX Concurs El Gust per la lectura treballant aquest llibre, la directora de Llengua i Plurilingüisme  del Departament d’Ensenyament va posar a la nostra disposició l'assistència a aquest acte, així que a les 10h del matí del dia 22 d’abril la responsable de la Biblioteca va anar a la trobada a La llar del llibre (Rambla Catalunya) de Barcelona.

Va presentar l'acte la Isabel Martí de l'editorial La Campana que com a anècdota va explicar que al principi el llibre no es venia gaire fins que el periodista Jordi Basté va explicar en un programa de ràdio que havia anat a New York a entrevistar en Pep Guardiola i que aquest s'havia passat el cap de setmana parlant-li de Wonder enlloc de futbol. 

L'editorial va organitzar una entrevista amb la Rachel que va ser molt i molt interessant; ella sempre començava a respondre en espanyol, la llengua dels seus pares colombians, però sempre acabava en llengua anglesa, la seva llengua pròpia, per poder expressar-se amb millor precisió, i una traductora anava ajudant. Vull deixar aquí constància de les coses que més em va impactar del que va explicar:

Per a ella el tema del llibre no és tant tractar la diferència, sinó tractar l'amabilitat, "kindness", ser considerats i una miqueta més. Si les persones fossin una mica més amables, una mica més considerats, una mica més carinyosos... el món seria un lloc una mica millor.

Va explicar també per què va escriure aquest llibre, que queda una mica reflexat en Wonder en el capítol de la gelateria, i que en la realitat va ser ella quan anava amb els seus fills petits que es va trobar amb una nena amb la síndrome de Tratcher Collins i no va ser capaç de comportar-se amb naturalitat. Però que la personalitat i els gustos i aficions del personatge protagonista està basat en el seu fill gran, en Ben.

Ella mai va crear aquest llibre com una eina per a lluitar contra l'assetjament, encara que Wonder s'ha convertit en un referent. Creu que els nois diferents no són conscients de l'impacte que tenen en la vida dels altres, l'August no pot ni imaginar que una amiga de la seva germana porta una foto seva a la cartera. Però tots els nois i noies que pateixen assetjament, no tant del físic, tan bestial, sinó d'aquest tan subtil i tan difícil de detectar i tan difícil de contenir, han de saber que no estan sols, sempre hi ha algú, algun mestre per exemple, i han de parlar amb qualsevol que és amable amb ells. Com va recordar la Hilari Clinton, "tots formem part de l'educació de la tribu".

Diu la Rachel que mentre escrivia el llibre va plorar molt, sobretot quan el seu amic Jack el traiciona o quan mor la seva gossa Daisy, però quan més es va emocionar va ser quan l'Auggie és capaç d'aixecar la mà perquè els companys el xoquin els cinc, el toquin, el contacte físic.

Ella no descriu l'Auggie perquè el lector sigui capaç d'identificar-se amb ell. Per primera vegada nens i nenes amb diferències de qualsevol mena, van ser capaços d'identificar-se amb el protagonista d'un llibre. Diu que el millor d'haver escrit aquest llibre, a part de no haver-se de preocupar del pagament de la universitat dels seus fills i d'haver-se passat tot l'estiu amb la Julia Roberts durant el rodatge de la pel·lícula, ha estat conèixer famílies amb fills amb aquesta síndrome i saber l'efecte positiu que ha tingut en aquests infants el haver pogut identificar-se.

A la xerrada van venir alguns pares i mares - i alguns dels seus fills - de l'Associació de fissurats de Catalunya, i van incidir en la importància que ha tingut per a ells. I també han dit que els més grans problemes se'ls troben a la Secundària on creuen que encara hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit. Una nena va dir que Wonder li va ajudar a "salir del aprieto en que estaba metida"

A Wonder, en Julian no es va molestar en conèixer l'August Pullman durant tot el curs. Diu l'autora que va fer el llibre El capítol del Julian per explicar que en Julian actuava per por. No pretenia justificar-lo, sinó que volia explicar als Julian del món, que n'hi ha, que un error no t'ha de condicionar per sempre, que tens temps per rectificar. Després d'això li han demanat més llibres, i ha sortit Plutó i Charlotte, i encara li demanen més, però ara té en projecte un llibre per a joves diferent, aquesta vegada sobre l'amor etern universal.

Núria Reichardt

Responsable de la Biblioteca

INS s'Agulla de Blanes